cella

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: CELLA, cel·la


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈsɛ.ʎə/, balear /ˈsə.jə/, /ˈsɛ.jə/
Occidental: /ˈse.ʎa/
Informal: central /ˈsɛ.jə/, nord-occidental /ˈse.ʎɛ/
  • Àudio: iodització central
(fitxer)

Nom[modifica]

cella f. ‎(plural celles)

  1. Cadascuna de les zones que sobresurten lleugerament de la cara i que es troben pel damunt d'un ull per fer-li de visera.
  2. Conjunt de pèls que cobreix la zona anterior.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ce·lla (2)
  • Anagrama: llace

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Pronom[modifica]

cella

  1. forma femenina de cell ‎(«aquella»)
    Aytal me feu cella bestia lla (La Divina Comèdia, Andreu Febrer)


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

cella ‎(plural cellae)

  1. (arquitectura) cel·la


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈθe.ʎa/, meridional /ˈθe.ʝa/
Americà: /ˈse.ʝa/, austral \ˈse.ʒa\

Nom[modifica]

cella f. ‎(plural cellas)

  1. (arquitectura) cel·la

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ce·lla (2)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkɛl.la/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ḱel- («posar sota cobert»)

Nom[modifica]

cella f. ‎(genitiu cellae)

  1. habitació petita, dormitori
  2. magatzem, rebost
  3. Part d'un temple on estava l'estàtua del déu.

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu cella cellae
Vocatiu cella cellae
Acusatiu cellam cellās
Genitiu cellae cellārum
Datiu cellae cellīs
Ablatiu cellā cellīs


Derivats[modifica]