cella

Potser volíeu: CELLA, cel·la

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈsɛ.ʎə/, balear /ˈsə.jə/, /ˈsɛ.jə/

Occidental: /ˈse.ʎa/

Informal: central /ˈsɛ.jə/, nord-occidental /ˈse.ʎɛ/

• Rimes: -ɛʎa

Àudio: iodització central

(fitxer)

• Homòfon: sella ‎(occidental)
• Parònims: cela, cel·la

Nom

cella f. ‎(plural celles)

1. Cadascuna de les zones que sobresurten lleugerament de la cara i que es troben pel damunt d'un ull per fer-li de visera.
2. Conjunt de pèls que cobreix la zona anterior.

Traduccions

Zona de la cara damunt de l’ull

• Albanès: vetull ^(sq) f.
• Alemany: Augenbraue ^(de) f., Braue ^(de) f.
• Anglès: eyebrow ^(en)
• Àrab: حَاجِب‎ ^(ar) m.
• Armeni: ունք ^(hy) ‎(unk)
• Asturià: ceya ^(ast) f.
• Àzeri: qaş ^(az)
• Basc: bekain ^(eu)
• Birmà: မျက်ခုံး ^(my)
• Búlgar: вѐжда ^(bg) f.
• Castellà: ceja ^(es) f.
• Cors: sopracigliu ^(co)
• Eslovac: obočie ^(sk) n.
• Eslovè: obrv ^(sl) f.
• Esperanto: brovo ^(eo)
• Estonià: kulmud ^(et)
• Feroès: eygnabrún ^(fo) f.
• Finès: kulma ^(fi)
• Francès: sourcil ^(fr) m.
• Friülà: cee ^(fur), sorecee ^(fur)
• Gallec: sobrecella ^(gl) f.
• Gal·lès: ael ^(cy) f.
• Georgià: წარბი ^(ka) ‎(tsarbi)
• Guaraní: tyvyta ^(gn)
• Hebreu: גַּבָּה‎ ^(he) f.
• Hindi: अब्रू ^(hi) f.
• Hongarès: szemöldök ^(hu)
• Ídix: ברעם‎ ^(yi) f.
• Indonesi: alis ^(id)
• Irlandès: mala ^(ga) f.
• Italià: sopracciglio ^(it) m.
• Japonès: まゆ ^(ja) ‎(mayu)
• Kazakh: қас ^(kk) ‎(qas/khas)

• Kurd: birû ^(ku)
• Laosià: ຄິ້ວ ^(lo)
• Letó: uzacs ^(lv)
• Lituà: antakis ^(lt) m.
• Llatí: supercilium ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: CELLA ^(csc)
• Neerlandès: wenkbrauw ^(nl) m. f.
• Noruec: øyebryn ^(no) n.
• Occità: ussa ^(oc) f.
• Persa: ابرو ^(fa)
• Polonès: brew ^(pl) m.
• Portuguès: sobrancelha ^(pt) f.
• Retoromànic: survantscheglia ^(rm) f.
• Romanès: sprânceană ^(ro) f.
• Rus: бровь ^(ru) f. ‎(brov)
• Sard: chíciu ^(sc)
• Serbocroat: обрва ^(sh), obrva ^(sh)
• Sicilià: supraccigghiu ^(scn) m.
• Suec: ögonbryn ^(sv) n.
• Tadjik: абрӯ ^(tg)
• Tagal: kilay ^(tl)
• Tai: ภมุ ^(th)
• Tàmil: புருவம் ^(ta)
• Tàtar: каш ^(tt)
• Turc: kaş ^(tr)
• Txec: obočí ^(cs) n.
• Ucraïnès: бро́ва ^(uk) f. ‎(brova)
• Urdú: ابرو‎ ^(ur) f.
• Uzbek: qosh ^(uz)
• Vietnamita: lông mày ^(vi)
• Volapük: logabob ^(vo)
• Xinès: 眉毛 ^(zh) ‎(méimáo)

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·lla (2)
• Anagrama: llace

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Pronom

cella

1. forma femenina de cell ‎(«aquella»)

   Aytal me feu cella bestia lla (La Divina Comèdia, Andreu Febrer)

Anglès

Nom

cella ‎(plural cellae)

1. (arquitectura) cel·la

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθe.ʎa/, meridional /ˈθe.ʝa/

Americà: /ˈse.ʝa/, austral \ˈse.ʒa\

Nom

cella f. ‎(plural cellas)

1. (arquitectura) cel·la

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·lla (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛl.la/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ḱel- («posar sota cobert»)

Nom

cella f. ‎(genitiu cellae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cella	cellae
Vocatiu	cella	cellae
Acusatiu	cellam	cellās
Genitiu	cellae	cellārum
Datiu	cellae	cellīs
Ablatiu	cellā	cellīs

1. habitació petita, dormitori
2. magatzem, rebost
3. Part d'un temple on estava l'estàtua del déu.

Derivats

• cellārium
• cellārius
• cellula