cella

Potser volíeu: CELLA, cel·la

Català

• Pronúncia: oriental /ˈsɛ.ʎə/, occidental /ˈse.ʎa/

Informal: /ˈsɛ.jə/ (central), /ˈsə.jə/ (balear), /ˈse.ʎɛ/ (nord-occ.)

• Rimes: -ɛʎa
• Homòfon: sella ‎(occidental)
• Parònims: cela, cel·la
• Anagrama: llace

Nom

ce·lla f. ‎(plural celles)

1. Cadascuna de les zones que sobresurten lleugerament de la cara i que es troben pel damunt d'un ull per fer-li de visera.
2. Conjunt de pèls que cobreix la zona anterior.

Traduccions

Zona de la cara damunt de l’ull

• Alemany: Augenbraue ^(de) f.
• Anglès: eyebrow ^(en)
• Basc: bekain ^(eu)
• Castellà: ceja ^(es) f.
• Eslovac: obočie ^(sk) n.
• Esperanto: brovo ^(eo)
• Francès: sourcil ^(fr) m.

• Indonesi: alis ^(id)
• Italià: sopracciglio ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: CELLA ^(csc)
• Polonès: brew ^(pl) m.
• Portuguès: sobrancelha ^(pt) f.
• Rus: бровь ^(ru) f. ‎(brov)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català medieval

Pronom

cella

1. forma femenina de cell ‎(«aquella»)

   Aytal me feu cella bestia lla (La Divina Comèdia, Andreu Febrer)

Anglès

Nom

cella ‎(plural cellae)

1. (arquitectura) cel·la

Castellà

• Pronúncia: /ˈθe.ʎa/

Nom

ce·lla f. ‎(plural cellas)

1. (arquitectura) cel·la

Llatí

• Pronúncia: /ˈkɛl.la/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ḱel- («posar sota cobert»)

Nom

cella f. ‎(genitiu cellae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cella	cellae
Vocatiu	cella	cellae
Acusatiu	cellam	cellās
Genitiu	cellae	cellārum
Datiu	cellae	cellīs
Ablatiu	cellā	cellīs

1. habitació petita, dormitori
2. magatzem, rebost
3. Part d'un temple on estava l'estàtua del déu.

Derivats

• cellārium
• cellārius
• cellula