cella
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈsɛ.ʎə/, balear /ˈsə.jə/, /ˈsɛ.jə/
- Occidental: /ˈse.ʎa/
- Informal: central /ˈsɛ.jə/, nord-occidental /ˈse.ʎɛ/
- Rimes: -ɛʎa
|
(fitxer) |
Nom[modifica]
cella f. (plural celles)
- Cadascuna de les zones que sobresurten lleugerament de la cara i que es troben pel damunt d'un ull per fer-li de visera.
- Conjunt de pèls que cobreix la zona anterior.
Traduccions[modifica]
Zona de la cara damunt de l’ull
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ce·lla (2)
- Anagrama: llace
Vegeu també[modifica]
Català antic[modifica]
Pronom[modifica]
cella
- forma femenina de cell («aquella»)
- Aytal me feu cella bestia lla (La Divina Comèdia, Andreu Febrer)
Anglès[modifica]
Nom[modifica]
cella (plural cellae)
- (arquitectura) cel·la
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈθe.ʎa/, meridional /ˈθe.ʝa/
- Americà: /ˈse.ʝa/, austral \ˈse.ʒa\
- Rimes: -eʎa
Nom[modifica]
cella f. (plural cellas)
- (arquitectura) cel·la
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ce·lla (2)
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈkɛl.la/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ḱel- («posar sota cobert»)
Nom[modifica]
cella f. (genitiu cellae)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | cella | cellae |
Vocatiu | cella | cellae |
Acusatiu | cellam | cellās |
Genitiu | cellae | cellārum |
Datiu | cellae | cellīs |
Ablatiu | cellā | cellīs |