cella

Potser volíeu: CELLA, cel·la

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈsɛ.ʎə/, balear /ˈsə.jə/, /ˈsɛ.jə/

Occidental: /ˈse.ʎa/

Informal: central /ˈsɛ.jə/, nord-occidental /ˈse.ʎɛ/

• Rimes: -ɛʎa

Àudio: iodització central

(fitxer)

• Homòfon: sella ‎(occidental)
• Parònims: cela, cel·la

Nom

cella f. ‎(plural celles)

1. Cadascuna de les zones que sobresurten lleugerament de la cara i que es troben pel damunt d'un ull per fer-li de visera.
2. Conjunt de pèls que cobreix la zona anterior.

Traduccions

Zona de la cara damunt de l’ull

• Albanès: vetull ^(sq) f.
• Alemany: Augenbraue ^(de) f., Braue ^(de) f.
• Anglès: eyebrow ^(en)
• Àrab: حَاجِب‎ ^(ar) m.
• Armeni: ունք ^(hy) ‎(unk)
• Asturià: ceya ^(ast) f.
• Àzeri: qaş ^(az)
• Basc: bekain ^(eu)
• Birmà: မျက်ခုံး ^(my)
• Búlgar: вѐжда ^(bg) f. ‎(vѐjda)
• Castellà: ceja ^(es) f.
• Cors: sopracigliu ^(co)
• Eslovac: obočie ^(sk) n.
• Eslovè: obrv ^(sl) f.
• Esperanto: brovo ^(eo)
• Estonià: kulmud ^(et)
• Feroès: eygnabrún ^(fo) f.
• Finès: kulma ^(fi)
• Francès: sourcil ^(fr) m.
• Friülà: cee ^(fur), sorecee ^(fur)
• Gallec: sobrecella ^(gl) f.
• Gal·lès: ael ^(cy) f.
• Georgià: წარბი ^(ka) ‎(tsarbi)
• Guaraní: tyvyta ^(gn)
• Hebreu: גַּבָּה‎ ^(he) f.
• Hindi: अब्रू ^(hi) f.
• Hongarès: szemöldök ^(hu)
• Ídix: ברעם‎ ^(yi) f.
• Indonesi: alis ^(id)
• Irlandès: mala ^(ga) f.
• Italià: sopracciglio ^(it) m.
• Japonès: まゆ ^(ja) ‎(mayu)
• Kazakh: қас ^(kk) ‎(qas/khas)

• Kurd: birû ^(ku)
• Laosià: ຄິ້ວ ^(lo)
• Letó: uzacs ^(lv)
• Lituà: antakis ^(lt) m.
• Llatí: supercilium ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: CELLA ^(csc)
• Neerlandès: wenkbrauw ^(nl) m. f.
• Noruec: øyebryn ^(no) n.
• Occità: ussa ^(oc) f.
• Persa: ابرو ^(fa)
• Polonès: brew ^(pl) m.
• Portuguès: sobrancelha ^(pt) f.
• Retoromànic: survantscheglia ^(rm) f.
• Romanès: sprânceană ^(ro) f.
• Rus: бровь ^(ru) f. ‎(brov)
• Sard: chíciu ^(sc)
• Serbocroat: обрва ^(sh), obrva ^(sh)
• Sicilià: supraccigghiu ^(scn) m.
• Suec: ögonbryn ^(sv) n.
• Tadjik: абрӯ ^(tg)
• Tagal: kilay ^(tl)
• Tai: ภมุ ^(th)
• Tàmil: புருவம் ^(ta)
• Tàtar: каш ^(tt)
• Turc: kaş ^(tr)
• Txec: obočí ^(cs) n.
• Ucraïnès: бро́ва ^(uk) f. ‎(brova)
• Urdú: ابرو‎ ^(ur) f.
• Uzbek: qosh ^(uz)
• Vietnamita: lông mày ^(vi)
• Volapük: logabob ^(vo)
• Xinès: 眉毛 ^(zh) ‎(méimáo)

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·lla (2)
• Anagrama: llace

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Pronom

cella

1. forma femenina de cell ‎(«aquella»)

   Aytal me feu cella bestia lla (La Divina Comèdia, Andreu Febrer)

Anglès

Nom

cella ‎(plural cellae)

1. (arquitectura) cel·la

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθe.ʎa/, meridional /ˈθe.ʝa/

Americà: /ˈse.ʝa/, austral \ˈse.ʒa\

• Rimes: -eʎa

Nom

cella f. ‎(plural cellas)

1. (arquitectura) cel·la

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·lla (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛl.la/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea ḱel- («posar sota cobert»)

Nom

cella f. ‎(genitiu cellae)

1. habitació petita, dormitori
2. magatzem, rebost
3. Part d'un temple on estava l'estàtua del déu.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cella	cellae
Vocatiu	cella	cellae
Acusatiu	cellam	cellās
Genitiu	cellae	cellārum
Datiu	cellae	cellīs
Ablatiu	cellā	cellīs

Derivats

• cellārium
• cellārius
• cellula