desafillar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.zə.fiˈʎa/
Occidental:  nord-occidental /de.za.fiˈʎa/
valencià /de.za.fiˈʎaɾ/, /de.za.fiˈʎa/

Verb[modifica]

desafillar trans.

  1. Rebutjar un fill.
    «... moment era oportú perquè el Magnànim, tot naturalment cap a les terres d'enfront, la considerant-se sempre afillat i hereu d'aquesta, tot i que ella l'havia desafillat i desheretat, reemprengués la conquesta del seu regne.» ([1])

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: des·a·fi·llar (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Ferran Soldevila, Història dels catalans: Baixa Edat Mitjana, per J.E. Martínez-Ferrando, 1961