crisma

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkɾiz.mə/, occidental /ˈkɾiz.ma/
  • Etimologia: Del llatí chrisma.

Nom[modifica]

crisma m. o f. ‎(plural crismes)

  1. L'oli i bàlsam barrejat que consagren els bisbes el dijous Sant per a ungir als qui es bategen i confirmen, i també als bisbes quan es consagren i als sacerdots quan s'ordenen, així com en l'extremunció.

Derivats[modifica]

crismar, crismació, crismal

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

crisma f. ‎(plural crismes)

  1. cap, seny

Compostos i expressions[modifica]

  • Fer perdre la crisma: irritar, enfadar molt.
  • No tenir crisma: denota que algú no té partida bona, o que obra desbaratadament.
  • Perdre o portar-se la crisma: perdre la paciència.
  • Et portaré (treure o trencaré) la crisma: frase amb què s'amenaça algú.
  • Qui compra crisma: denota que algú té poc seny.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈkɾiz.ma/, meridional /ˈkɾih.ma/
Americà: alt /ˈkɾiz.ma/, baix /ˈkɾih.ma/

Nom[modifica]

crisma m. f. ‎(plural crismas)

  1. Crisma (oli i bàlsam sagrat).
  2. (col·loquialment) Crisma (seny).
    No vale nada fuera de la crisma: no tenir crisma.
    Romper la crisma: trencar la crisma.

Notes d'ús[modifica]

El gènere és ambigu, preferentment en masculí però col·loquialment en femení.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cris·ma (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acimrs)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈkri.zma/

Nom[modifica]

crisma m. ‎(plural crismi)

  1. crisma

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: crì·sma (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acimrs)