correu

Català

• Pronúncia: oriental /kuˈrɛw/, occidental /koˈrɛw/
• Rimes: -ɛw
• Etimologia: Del francès antic *corlieu ‎(literalment «corre llocs»), compareu amb courrir ‎(«córrer») i lieu ‎(«lloc»), alterat pel verb córrer, originalment missatger que corria a portar notícies, segle XII.

Nom

cor·reu m. ‎(plural correus)

1. Persona que és portadora de notícies o que transporta personalment una carta, sobretot en temps de guerra.
2. Conjunt de cartes o de correspondència.
3. Escrit enviat a una altra persona.
4. (plural) Servei de missatgeria.

Sinònims

• [1]: carter, distribuïdor, missatger.
• [2]: correspondència, missatge, posta.

Traduccions

persona que porta notícies

• Anglès: courier ^(en)
• Castellà: correo ^(es)

• Francès: courrier ^(fr)
• Italià: corriere ^(it)

conjunt de cartes

• Anglès: mail ^(en), post ^(en)
• Castellà: correo ^(es)
• Francès: courrier ^(fr)

• Italià: posta ^(it)
• Llengua de signes catalana: CARTA ^(csc)

correus, servei de missatgeria

• Anglès: post ^(en)
• Castellà: correos ^(es)
• Francès: poste ^(fr)

• Italià: posta ^(it)
• Portuguès: correio ^(pt) m.

Vegeu també

• Correu a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: correu