consentir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /kun.sənˈti/, balear /kon.sənˈti/, /kun.sənˈti/
Occidental: nord-occidental /kon.senˈti/, valencià /kon.senˈtiɾ/

Verb[modifica]

consentir intr., trans., pron. ‎(pronominal consentir-se)

  1. Acceptar la veracitat d'alguna cosa que abans era dubtosa.
  2. Donar permís per fer alguna cosa o acceptar la seva realització.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]