consagrar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kun.səˈɣɾa/
Occidental: nord-occidental /kon.saˈɣɾa/, valencià /kon.saˈɣɾaɾ/

Verb[modifica]

con·sa·grar trans., pron. ‎(pronominal consagrar-se)

  1. Fer sagrada alguna persona o cosa.[1][2][3][4][5]
  2. Pronunciar amb intenció el sacerdot les paraules de la consagració sobre la matèria deguda (generalment sobre l'hòstia i el vi).[1][2][3][4][5]
  3. Entre els romans, concedir l'apoteosi a algun dels seus emperadors (posar-los al nivell dels déus).[4][5]
  4. Oferir, dedicar[6] a Déu alguna cosa o persona.[3][4][5]
  5. Erigir un monument per a perpetuar la memòria d'alguna persona o esdeveniment.[4][5]
  6. Destinar alguna expressió o paraula per una determinada i particular significació.[4][5]
  7. Oferir, dedicar el temps en alguna cosa, com la vida al bé de la pàtria.[5]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. 1,0 1,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre consagrar
  2. 2,0 2,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre consagrar
  3. 3,0 3,1 3,2 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre consagrar
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I, p. 519.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 416.
  6. Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: consagrar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

con·sa·grar ‎(present consagro, passat consagré, futur consagraré)

  1. consagrar

Conjugació[modifica]