consagrar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /kun.səˈɣɾa/, balear /kon.səˈɣɾa/, /kun.səˈɣɾa/
Occidental: nord-occidental /kon.saˈɣɾa/, valencià /kon.saˈɣɾaɾ/

Verb[modifica]

consagrar trans., pron. ‎(pronominal consagrar-se)

  1. Fer sagrada alguna persona o cosa.
  2. Pronunciar amb intenció el sacerdot les paraules de la consagració sobre la matèria deguda (generalment sobre l'hòstia i el vi).
  3. Entre els romans, concedir l'apoteosi a algun dels seus emperadors (posar-los al nivell dels déus).
  4. Oferir, dedicar a Déu alguna cosa o persona.
  5. Erigir un monument per a perpetuar la memòria d'alguna persona o esdeveniment.
  6. Destinar alguna expressió o paraula per una determinada i particular significació.
  7. Oferir, dedicar el temps en alguna cosa, com la vida al bé de la pàtria.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·sa·grar (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional \kon.saˈɣɾaɾ\, meridional \koŋ.saˈɣɾaɾ\
Americà: alt /kon.s(a)ˈɡɾaɾ/, baix \koŋ.saˈɣɾaɾ\, austral \kon.saˈɣɾaɾ\

Verb[modifica]

con·sa·grar ‎(present consagro, passat consagré, futur consagraré)

  1. consagrar

Conjugació[modifica]