Vés al contingut

concreto

De Viccionari
Potser volíeu: concretó

Castellà[modifica]

Peninsular: \koŋˈkɾe.to\
Americà: alt \koŋˈkɾe.t(o)\, baix \koŋˈkɾe.to\

Adjectiu[modifica]

concreto m. ‎(femení concreta, plural masculí concretos, plural femení concretas)

  1. concret

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Nom[modifica]

concreto m. ‎(plural concretos)

  1. (Amèrica) formigó

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

concreto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb concretar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre concreto

Italià[modifica]

  • Pronúncia: /koŋˈkreː.to/
  • Etimologia: Del llatí concrētus.

Adjectiu[modifica]

concreto m. ‎(femení concreta, plural masculí concreti, plural femení concrete)

  1. concret

Antònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·cré·to (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre concreto

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /kɔŋˈkreː.toː/

Adjectiu[modifica]

concrētō

  1. datiu masculí singular de concrētus
  2. datiu neutre singular de concrētus
  3. ablatiu masculí singular de concrētus
  4. ablatiu neutre singular de concrētus