concreta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuŋˈkɾe.tə/
	balear /koŋˈkɾe.tə/, /kuŋˈkɾe.tə/
Occidental:	/koŋˈkɾe.ta/

• Rimes: -eta

Adjectiu

concreta f. ‎(plural concretes)

1. Forma femenina de concret.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·cre·ta (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \koŋˈkɾe.ta\

Americà: alt \koŋˈkɾe.t(a)\, baix \koŋˈkɾe.ta\

• Rimes: -eta

Adjectiu

concreta f. ‎(plural concretas)

1. forma femenina de concreto

Verb

concreta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb concretar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb concretar

Variants

• (voseo) concretá

Miscel·lània

• Síl·labes: con·cre·ta (3)
• Anagrames: concertá, conectar, corcante, crocante

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /koŋˈkreː.ta/

Adjectiu

concreta f. ‎(plural concrete)

1. forma femenina de concreto

Miscel·lània

• Síl·labes: con·cré·ta (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔŋˈkreː.taː/, /kɔŋˈkreː.ta/

Adjectiu

concrētā

1. ablatiu femení singular de concrētus

concrēta

1. nominatiu femení singular de concrētus
2. nominatiu neutre plural de concrētus
3. vocatiu femení singular de concrētus
4. vocatiu neutre plural de concrētus
5. acusatiu neutre plural de concrētus