claror

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /kɫəˈɾo/

Occidental: nord-occidental /kɫaˈɾo/, valencià /kɫaˈɾoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De clar i el sufix -or, segle XV.

Nom

claror f. ‎(plural clarors)

1. Grau de llum que permet veure.

   Sortim fora, necessito més claror per llegir la carta.

Compostos i expressions

• contraclaror

Traduccions

Traduccions

• Anglès: light ^(en)
• Castellà: luz ^(es)

• Francès: clarté ^(fr)
• Llengua de signes catalana: CLAR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: cla·ror (2)
• Anagrames: clorar, colrar, corral

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB