cerno

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkɛr.noː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *krinō, derivat del protoindoeuropeu *krey-.

Verb[modifica]

cernō ‎(1a present?), cernis ‎(2a present), cernere ‎(infinitiu), crēvī ‎(perfet), crētum ‎(supí)

  1. separar, jo separo
    Ex.: farinam cribro cernere. — (traducció:«Tamisar la farina.»)
  2. distingir
    Ex.: Amicus certus in re incerta cernitur. — (traducció:«Un amic veritable només es pot distingir quan s'està en una situació incerta.»)
    Ex.: ex hoc loco Pompeianum non cerno. — (traducció:«Des d'aquest lloc no puc distingir la ciutat de Pompeia.»)
  3. decidir
    Ex.: Rectum est quod postulas: jurati cernant. — (traducció:«El que proposes és just: que el jurat decideixi.»)
  4. heretar, assumir el que correspon en herència,
    Ex.: Falsam hereditatem alienae gloriae cernere. — (traducció:«falsa herència és assumir la glòria dels altres.»)

Derivats[modifica]