crimen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkɾi.men/, meridional \ˈkɾi.meŋ\

Americà: alt /ˈkɾi.men/, baix \ˈkɾi.meŋ\, austral /ˈkɾi.men/

• Rimes: -imen
• Etimologia: Del llatí crīmen.

Nom

crimen m. ‎(plural crímenes)

1. crim

Relacionats

• criminal
• delito

Miscel·lània

• Síl·labes: cri·men (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceimnr)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre crimen

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkriː.mɛn/
• Etimologia: De la contracció de cernō, de l'arrel protoindoeuropea *ker- («destriar»).

Nom

crīmen m. ‎(genitiu crīminis)

1. acusació
2. crim

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	crīmen	crīminēs
Vocatiu	crīmen	crīminēs
Acusatiu	crīminem	crīminēs
Genitiu	crīminis	crīminum
Datiu	crīminī	crīminibus
Ablatiu	crīmine	crīminibus

Sinònims

• scelus, accusatio, categoria
• culpa

Derivats

• crīminālis
• crīminor
• crīminōsus