carxofa

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kərˈʃɔ.fə/, balear /cəɾˈʃɔ.fə/, /kərˈʃɔ.fə/

Occidental: nord-occidental /karˈt͡ʃɔ.fa/, valencià /kaɾˈt͡ʃɔ.fa/, /kaɾˈt͡ʃɔ.fɔ/

• Rimes: -ɔfa
• Etimologia: De l’àrab andalusí *ḫaršûfa, segle XV, de l’àrab خرشوف ‎(ḵuršūf).

Nom

car·xo·fa f. ‎(plural carxofes)

1. Fruit de la carxofera (Cynara scolymus).
2. Home amb poca voluntat.
3. Vulva. (utilitzat aquest terme en les terres del Maestrat)
4. Mentida o enganyifa.
5. Plec que es fa al doblegar-se una cinta o un mocador de cap.

Derivats

• carxofera
• Variants: escarxofa, caixofa

Compostos i expressions

• La carxofa de Silla, nom donat vulgarment a una tipus de flor que es penja a les esglésies durant la celebració anual de la Silla el dia sis d'agost.
• Anar de carxofa a carxofa, confessar-se una vegada anualment.
• Poques i bones, com les carxofes de Margalita, que hi ha carència d'algun aliment i la que hi ha no és de gaire bona qualitat.

Traduccions

Traduccions: carxofa

• Anglès: artichoke ^(en)

• Castellà: alcachofa ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot