carxofa

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kərˈʃɔ.fə/, balear /cəɾˈʃɔ.fə/, /kərˈʃɔ.fə/
Occidental: nord-occidental /karˈt͡ʃɔ.fa/, valencià /kaɾˈt͡ʃɔ.fa/, /kaɾˈt͡ʃɔ.fɔ/
  • Rimes: -ɔfa
  • Etimologia: De l’àrab andalusí *ḫaršûfa, segle XV, de l’àrab خرشوف ‎(ḵuršūf).

Nom[modifica]

car·xo·fa f. ‎(plural carxofes)

  1. Fruit de la carxofera (Cynara scolymus).
  2. Home amb poca voluntat.
  3. Vulva. (utilitzat aquest terme en les terres del Maestrat)
  4. Mentida o enganyifa.
  5. Plec que es fa al doblegar-se una cinta o un mocador de cap.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • La carxofa de Silla, nom donat vulgarment a una tipus de flor que es penja a les esglésies durant la celebració anual de la Silla el dia sis d'agost.
  • Anar de carxofa a carxofa, confessar-se una vegada anualment.
  • Poques i bones, com les carxofes de Margalita, que hi ha carència d'algun aliment i la que hi ha no és de gaire bona qualitat.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]