caco

Potser volíeu: cacó, caço, caçó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈka.ko/

Americà: alt /ˈka.k(o)/, baix /ˈka.ko/

• Rimes: -ako
• Etimologia: De la mitologia romana Caco.

Nom

caco m. ‎(plural cacos)

1. lladre

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·co (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre caco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.koː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *kakka-.

Verb

cacō ‎(1a present^?), cacās ‎(2a present), cacāre ‎(infinitiu), cacāvī ‎(perfet), cacātum ‎(supí)

1. cagar, jo cago

   Ex.: Culus tibi purior salillo est

   nec toto decies cacas in anno.— (traducció:«El teu cul és més pur que un gra de sal, puix que només cagues deu vegades l'any.»)

2. embrutar, jo embruto

   Ex.: cacata charta— (traducció:«paper brut»)