cagar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /kaˈɣa/
	valencià /kaˈɣaɾ/, /kaˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: cagà
• Etimologia: Del llatí cacāre, segle XIV.

Verb

cagar intr., pron., trans. ‎(pronominal cagar-se)

1. (col·loquial) defecar
2. (col·loquial, pronominal) Defecar involuntàriament.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	cagar			haver cagat
gerundi	cagant			havent cagat
participi	cagat, cagada, cagats, cagades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	cago	cagues	caga	caguem	cagueu	caguen
	cague						val
	cagui						sept
	cag				cagau		bal, alg
				cagam			bal
imperfet	cagava	cagaves	cagava	cagàvem	cagàveu	cagaven
passat simple	caguí	cagares	cagà	cagàrem	cagàreu	cagaren
futur	cagaré	cagaràs	cagarà	cagarem	cagareu	cagaran
condicional	cagaria	cagaries	cagaria	cagaríem	cagaríeu	cagarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	cagui	caguis	cagui	caguem	cagueu	caguin
	cague	cagues	cague			caguen	occ, bal
imperfet	cagués	caguessis	cagués	caguéssim	caguéssiu	caguessin
		caguesses		caguéssem	caguésseu	caguessen
	cagàs	cagassis	cagàs	cagàssim	cagàssiu	cagassin	bal
		cagasses		cagàssem	cagàsseu	cagassen	val, bal (1)
	cagara	cagares	cagara	cagàrem	cagàreu	cagaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	caga	cagui	caguem	cagueu	caguin
	–				cagau		bal, alg
	–		cague			caguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				cagàvom	cagavo		centr, n-occ
	cagavi						sept
	cagaia	cagaies	cagaia	cagàiem	cagàieu	cagaien	n-occ
condicional	cagariva	cagarives	cagariva	cagarívem	cagaríveu	cagariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	cago	cagos	cago	cagueguem	caguegueu		n-occ
imperfet	caguessi		caguessi				sept, alg
	caguessa						centr, n-occ
	cagueguessa	cagueguesses	caguegués	cagueguéssom	cagueguéssou	cagueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... cagat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... cagar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... cagat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... cagat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... cagat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... cagat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... cagar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... cagat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... cagat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... cagat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: cago, caga, caguem

Derivats

• cagar-la
• cagar-se a les calces
• cagar-se en
• escagassar

Traduccions

Traduccions

• Albanès: dhjes ^(sq)
• Alemany: scheißen ^(de)
• Anglès: shit ^(en)
• Àrab: خَرِئَ‎ ^(ar)
• Armeni: քաքել ^(hy) ‎(kakel)
• Belarús: сраць ^(be) ‎(srats)
• Búlgar: сера́ ^(bg) ‎(serà)
• Castellà: cagar ^(es)
• Coreà: 똥을 싸다 ^(ko) ‎(ttong-eul ssada)
• Danès: skide ^(da)
• Eslovac: srať ^(sk)
• Eslovè: srati ^(sl)
• Esperanto: feki ^(eo)
• Estonià: sittuma ^(et)
• Feroès: skíta ^(fo)
• Finès: paskantaa ^(fi)
• Francès: chier ^(fr)
• Frisó occidental: skite ^(fy)
• Gallec: cagar ^(gl)
• Gal·lès: cachu ^(cy)
• Georgià: ჯმა ^(ka) ‎(djma)
• Grec: χέζω ^(el) ‎(khezo)
• Grec antic: χέζω ^(grc) ‎(khézō)
• Hindi: ख़ारिज करना ^(hi)
• Hongarès: szarik ^(hu)
• Ídix: קאַקן‎ ^(yi)
• Ido: fekifar ^(io)
• Indonesi: beol ^(id)
• Irlandès: cac ^(ga)
• Islandès: kúka ^(is)
• Italià: cagare ^(it), cacare ^(it)
• Japonès: 大便をする ^(ja)
• Javanès: ngising ^(jv)
• Letó: kakat ^(lv)
• Lituà: kakoti ^(lt)
• Llatí: cacare ^(la)
• Neerlandès: schijten ^(nl)
• Noruec: skite ^(no)
• Polonès: srać ^(pl)
• Portuguès: cagar ^(pt)
• Retoromànic: chajar ^(rm)
• Romaní: xinel ^(rom)
• Rus: срать ^(ru) ‎(srat)
• Serbocroat: срати ^(sh), srati ^(sh)
• Suec: skita ^(sv)
• Turc: dışkılamak ^(tr)
• Txec: srát ^(cs)
• Ucraïnès: сра́ти ^(uk) ‎(srati)
• Urdú: هگنا‎ ^(ur)
• Való: tchire ^(wa)
• Vietnamita: đi ỉa ^(vi)
• Volapük: jiedön ^(vo)
• Xinès: 拉屎 ^(zh) ‎(lāshǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·gar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \kaˈɣaɾ\

Americà: alt /k(a)ˈɡaɾ/, baix \kaˈɣaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí cacāre.

Verb

cagar ‎(present cago, passat cagué, futur cagaré)

1. cagar

Conjugació

Primera conjugació -gar

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		cagar			haber cagado
Gerundi		cagando			habiendo cagado
Participi		cagado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	cago	cagas cagás	caga	cagamos	cagáis	cagan
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	cagaba	cagabas	cagaba	cagábamos	cagabais	cagaban
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	cagué	cagaste	cagó	cagamos	cagasteis	cagaron
	Futuro simple (Futur)	cagaré	cagarás	cagará	cagaremos	cagaréis	cagarán
	Condicional simple (Condicional)	cagaría	cagarías	cagaría	cagaríamos	cagaríais	cagarían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he cagado	has cagado	ha cagado	hemos cagado	habéis cagado	han cagado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había cagado	habías cagado	había cagado	habíamos cagado	habíais cagado	habían cagado
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube cagado	hubiste cagado	hubo cagado	hubimos cagado	hubisteis cagado	hubieron cagado
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré cagado	habrás cagado	habrá cagado	habremos cagado	habréis cagado	habrán cagado
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría cagado	habrías cagado	habría cagado	habríamos cagado	habríais cagado	habrían cagado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	cague	cagues cagués	cague	caguemos	caguéis	caguen
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	cagara o	cagaras o	cagara o	cagáramos o	cagarais o	cagaran o
		cagase	cagases	cagase	cagásemos	cagaseis	cagasen
	Futuro (Futur)	cagare	cagares	cagare	cagáremos	cagareis	cagaren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya cagado	hayas cagado	haya cagado	hayamos cagado	hayáis cagado	hayan cagado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera cagado o	hubieras cagado o	hubiera cagado o	hubiéramos cagado o	hubierais cagado o	hubieran cagado o
		hubiese cagado	hubieses cagado	hubiese cagado	hubiésemos cagado	hubieseis cagado	hubiesen cagado
	Futuro (Futur perfet)	hubiere cagado	hubieres cagado	hubiere cagado	hubiéremos cagado	hubiereis cagado	hubieren cagado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			caga cagá	cague	caguemos	cagad	caguen

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·gar (2)