cacó

Potser volíeu: caco, caço, caçó

Caló català

• Pronúncia: /kəˈko/
• Etimologia: Del romaní kak.

Nom

cacó ‎(kəkó) m. ‎(femení caquí)

1. oncle

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33