Vés al contingut

burro

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈbu.ru/
balear /ˈbu.ro/, /ˈbu.ru/
Occidental:  /ˈbu.ro/
  • Etimologia: Del castellà burro, segle XVI.

burro m. ‎(plural burros)

  1. (mamífers) ase
  2. Joc de cartes infantil.
  3. (dialectal) escalfallits
  4. (peixos) Peix de la família dels gòbids de cap i ulls grossos, de color fosc (Gobius niger).
  5. (peixos) garneu
  6. (peixos) quimera
  7. (peixos) malarmat
  8. (peixos) banyut
  9. (peixos) ase mossegaire
  10. (peixos) burret
  11. (peixos) calacabot

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

burro m. ‎(plural burros, femení burra)

  1. ase, ximple

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bur·ro (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbu.ro/
  • Rimes: -uro
  • Etimologia: Regressiu de borrico, del llatí burricus ‎(«cavall petit»), de burrus ‎(«rogenc»).

burro m. ‎(plural burros)

  1. ase
  2. ximple
  3. joc de cartes infantil

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bu·rro (2)

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈbur.ro/

burro m. ‎(plural burri)

  1. mantega

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bùr·ro (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbʊr.roː/

Adjectiu

[modifica]

burrō

  1. datiu masculí singular de burrus
  2. datiu neutre singular de burrus
  3. ablatiu masculí singular de burrus
  4. ablatiu neutre singular de burrus