brunir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bɾuˈni/
Occidental:	nord-occidental /bɾuˈni/
	valencià /bɾuˈniɾ/, /bɾuˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: bruní
• Etimologia: Variant de brunyir.

Verb

brunir trans., intr.

1. (transitiu, antic, alguerès) brunyir
2. (intransitiu, mallorquí) brunzir, brunyir

Conjugació

Tercera conjugació pura

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	brunir			haver brunit
gerundi	brunint			havent brunit
participi	brunit, brunida, brunits, brunides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		bruns	brun	brunim	bruniu	brunen
	brun						bal, alg
imperfet	brunia	brunies	brunia	bruníem	bruníeu	brunien
passat simple	bruní	brunires	bruní	brunírem	bruníreu	bruniren
futur	bruniré	bruniràs	brunirà	brunirem	brunireu	bruniran
condicional	bruniria	bruniries	bruniria	bruniríem	bruniríeu	brunirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	bruni	brunis	bruni	brunim	bruniu	brunin
				bruniguem	brunigueu		bal
imperfet	brunís	brunissis	brunís	bruníssim	bruníssiu	brunissin
		brunisses		bruníssem	brunísseu	brunissen
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	brun	bruni	brunim	bruniu	brunin
	–			bruniguem			bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	bruniva	brunives	bruniva	brunívem	bruníveu	bruniven	alg
condicional	bruniriva	brunirives	bruniriva	brunirívem	bruniríveu	bruniriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	brunissi		brunissi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... brunit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... brunir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... brunit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... brunit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... brunit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... brunit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... brunir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... brunit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... brunit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... brunit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·nir (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /bʁyˈniʁ/
• Etimologia: De brun.

Verb

brunir

1. embrunir
2. brunyir

Occità antic

• Etimologia: Del fràncic *brunjan ‎(‘prendre el color del bronze’).

Nom

brunir

1. embrunir
2. brunyir