Vés al contingut

brunir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /bɾuˈni/
Occidental:  nord-occidental /bɾuˈni/
valencià /bɾuˈniɾ/, /bɾuˈni/

Verb

[modifica]

brunir trans., intr.

  1. (transitiu, antic, alguerès) brunyir
  2. (intransitiu, mallorquí) brunzir, brunyir

Conjugació

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bru·nir (2)

Vegeu també

[modifica]

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /bʁyˈniʁ/
  • Etimologia: De brun.

Verb

[modifica]

brunir

  1. embrunir
  2. brunyir

Occità antic

[modifica]
  • Etimologia: Del fràncic *brunjan ‎(«prendre el color del bronze»).

brunir

  1. embrunir
  2. brunyir