Vés al contingut

brunyir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /bɾuˈɲi/
Occidental:  nord-occidental /bɾuˈɲi/
valencià /bɾuˈɲiɾ/, /bɾuˈɲi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: brunyí
  • Etimologia: [1] De l'occità antic brunir, del fràncic *brunjan ‎(«prendre el color del bronze»), segle XV.
  • Etimologia: [2] Variant de brunzir.

Verb

[modifica]

brunyir trans.

  1. Fer fricció sobre un metall o una pedra per fer-los lluir.
  2. Abrillantar el cuir
  3. (alguerès) maltractar

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: brunyeixo, brunyeix, brunyim

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

brunyir intr.

  1. (valencià, eivissenc, menorquí) brunzir
  2. (menorquí) Anar a gran velocitat.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bru·nyir (2)

Vegeu també

[modifica]