brunyir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bɾuˈɲi/
Occidental: nord-occidental /bɾuˈɲi/, valencià /bɾuˈɲiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: brunyí
  • Etimologia: [1] De l'occità antic brunir, del fràncic *brunjan ‎(«prendre el color del bronze»), segle XV.
  • Etimologia: [2] Variant de brunzir.

Verb[modifica]

brunyir trans.

  1. Fer fricció sobre un metall o una pedra per fer-los lluir.
  2. Abrillantar el cuir
  3. (alguerès) maltractar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: brunyeixo, brunyeix, brunyim

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

brunyir intr.

  1. (valencià, eivissenc, menorquí) brunzir
  2. (menorquí) Anar a gran velocitat.

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bru·nyir (2)

Vegeu també[modifica]