brunyir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/bɾuˈɲi/
Occidental:	nord-occidental /bɾuˈɲi/
	valencià /bɾuˈɲiɾ/, /bɾuˈɲi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: brunyí
• Etimologia: [1] De l'occità antic brunir, del fràncic *brunjan ‎(«prendre el color del bronze»), segle XV.
• Etimologia: [2] Variant de brunzir.

Verb

brunyir trans.

1. Fer fricció sobre un metall o una pedra per fer-los lluir.
2. Abrillantar el cuir
3. (alguerès) maltractar

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	brunyir			haver brunyit
gerundi	brunyint			havent brunyit
participi	brunyit, brunyida, brunyits, brunyides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brunyeixo	brunyeixes	brunyeix	brunyim	brunyiu	brunyeixen
	brunyesc						bal
	brunyeixi						sept
	brunyisc	brunyixes	brunyix			brunyixen	occ
	brunyixo						n-occ
imperfet	brunyia	brunyies	brunyia	brunyíem	brunyíeu	brunyien
passat simple	brunyí	brunyires	brunyí	brunyírem	brunyíreu	brunyiren
futur	brunyiré	brunyiràs	brunyirà	brunyirem	brunyireu	brunyiran
condicional	brunyiria	brunyiries	brunyiria	brunyiríem	brunyiríeu	brunyirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brunyeixi	brunyeixis	brunyeixi	brunyim	brunyiu	brunyeixin
	brunyisca	brunyisques	brunyisca			brunyisquen	occ
	brunyesqui	brunyesquis	brunyesqui	brunyiguem	brunyigueu	brunyesquin	bal
imperfet	brunyís	brunyissis	brunyís	brunyíssim	brunyíssiu	brunyissin
		brunyisses		brunyíssem	brunyísseu	brunyissen
	brunyira	brunyires	brunyira	brunyírem	brunyíreu	brunyiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	brunyeix	brunyeixi	brunyim	brunyiu	brunyeixin
	–		brunyesqui	brunyiguem		brunyesquin	bal
	–	brunyix	brunyisca			brunyisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	brunyeix						alg
imperfet	brunyiva	brunyives	brunyiva	brunyívem	brunyíveu	brunyiven	alg
condicional	brunyiriva	brunyirives	brunyiriva	brunyirívem	brunyiríveu	brunyiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	brunyissi		brunyissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... brunyit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... brunyir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... brunyit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... brunyit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... brunyit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... brunyit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... brunyir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... brunyit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... brunyit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... brunyit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: brunyeixo, brunyeix, brunyim

Variants

• brunir (alguerès)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: burnish ^(en)
• Castellà: bruñir ^(es)
• Esperanto: poluri ^(eo)
• Francès: brunir ^(fr)
• Italià: brunire ^(it)

Verb

brunyir intr.

1. (valencià, eivissenc, menorquí) brunzir
2. (menorquí) Anar a gran velocitat.

Variants

• brunir (mallorquí)

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·nyir (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DAlg