billet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈʎɛt/
	balear /biˈʎət/, /biˈʎɛt/
Occidental:	/biˈʎet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del francès billet, segle XVII. Vegeu-ne més a bitllet.

Nom

billet m. ‎(plural billets)

1. (arcaisme, col·loquial) Forma alternativa de bitllet.

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·llet (2)
• Anagrama: bitlle

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /ˈbɪlɪt/
• Etimologia: De l'anglès mitjà bylet, de l'anglonormand billette ‎(‘llista de destinacions de soldats o llista d'espais assignats en un vaixell de guerra’), del llatí bulla ‎(‘document’). En el sentit de tió, del francès antic bille ‎(‘tió’).

Nom

billet ‎(plural billets)

1. llista
2. llitera
3. tió

   Here is a billet of wood, the circumference of which is about that of the throat. —(traducció:«Aquí teniu un tió, la circumferència del qual és si fa no fa la d'un coll de persona.»)

Verb

billet ‎(3a persona singular present billets, gerundi billeting o billetting, passat i participi billeted o billetted)

1. destinar
2. assignar

Francès

• Pronúncia ^(AFI): /bi.jɛ/ ^ⓘ
• Etimologia: Del francès antic billette, del llatí bulla ‎(‘document’).

Nom

billet m. ‎(plural billets)

1. bitllet
2. tiquet, entrada

Relacionats

• billeterie
• billetiste