balanç

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈɫans/, occidental /baˈɫans/
• Rimes: -ans
• Etimologia: De balançar, segle XIV. En sentit mercantil per «mantenir el pressupost ben balançat, equilibrat».

Nom

balanç m. ‎(plural balanços)

1. Moviment d'oscil·lació.
2. Comptabilització de l’actiu i el passiu d’un negoci.
3. Valoració dels fets favorables i desfavorables.

Sinònims

• (moviment) balandreig, balanceig

Descendents

L’accepció mercantil es va propagar a altres llengües probablement a través dels comerciants catalans de Sicília.

• Castellà: balance
• Italià: bilancio
  • Alemany: Bilanz
    • Romanès: bilanț
  • Anglès: balance (calc)
  • Francès: bilan
  • Turc: bilanço
• Portuguès: balanço (calc)

Traduccions

Moviment d'oscil·lació

• Anglès: oscillation ^(en)
• Castellà: balanceo ^(es) m.
• Francès: balancement ^(fr) m.
• Italià: dondolio ^(it)

Comptabilització de l’actiu i el passiu

• Anglès: balance ^(en)
• Castellà: balance ^(es) m.
• Francès: balance ^(fr) f.

Verb

balanç

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de balançar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·lanç (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot