assestar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.səsˈta/
Occidental:  nord-occidental /a.sesˈta/, valencià /a.sesˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: assestà
  • Etimologia: Del prefix a- i el català antic sest ‎(«blanc enmig d'una diana»).

Verb[modifica]

assestar trans.

  1. Descarregar un cop o un tret contra un objecte o una persona.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: assesto, assesta, assestem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]