aponentar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.pu.nənˈtar.sə/, occidental /a.po.nenˈtaɾ.se/
• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Del prefix a- i ponent.

Verb

aponentar-se pron.

1. (central, nord-occidental) Acostar-se el sol a la línia de l’horitzó de ponent.
2. (valencià) Assecar-se les plantes amb el vent de ponent.

Conjugació

Com a verb que designa un fenomen natural és impersonal usat només en tercera persona. Altres temps es podrien usar en sentit metafòric o per personificació fictícia.

Primera conjugació regular, defectiva

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aponentar-se			haver-se aponentat
gerundi	aponentant-se			havent-se aponentat
participi	aponentat, aponentada, aponentats, aponentades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'aponento	t'aponentes	s'aponenta	ens aponentem	us aponenteu	s'aponenten
	m'aponente						val
imperfet	m'aponentava	t'aponentaves	s'aponentava	ens aponentàvem	us aponentàveu	s'aponentaven
passat simple	m'aponentí	t'aponentares	s'aponentà	ens aponentàrem	us aponentàreu	s'aponentaren
futur	m'aponentaré	t'aponentaràs	s'aponentarà	ens aponentarem	us aponentareu	s'aponentaran
condicional	m'aponentaria	t'aponentaries	s'aponentaria	ens aponentaríem	us aponentaríeu	s'aponentarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'aponenti	t'aponentis	s'aponenti	ens aponentem	us aponenteu	s'aponentin
	m'aponente	t'aponentes	s'aponente			s'aponenten	occ
imperfet	m'aponentés	t'aponentessis	s'aponentés	ens aponentéssim	us aponentéssiu	s'aponentessin
		t'aponentesses		ens aponentéssem	us aponentésseu	s'aponentessen
		t'aponentasses		ens aponentàssem	us aponentàsseu	s'aponentassen	val (1)
	m'aponentara	t'aponentares	s'aponentara	ens aponentàrem	us aponentàreu	s'aponentaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	aponenta't	aponenti's	aponentem-nos	aponenteu-vos	aponentin-se
	–		aponente's			aponenten-se	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	-	-	s'ha	-	-	s'han	... aponentat
	-	-		-	-
passat perifràstic	-	-	es va	-	-	es van	... aponentar
	-	-		-	-	es varen
plusquamperfet	-	-	s'havia	-	-	s'havien	... aponentat
passat anterior o perifràstic	-	-	s'hagué	-	-	s'hagueren	... aponentat
	-	-	es va haver	-	-	es van haver
	-	-		-	-	es varen haver
futur perfet	-	-	s'haurà	-	-	s'hauran	... aponentat
condicional perfet	-	-	s'hauria	-	-	s'haurien	... aponentat
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	-	-	es vagi	-	-	es vagin	... aponentar
	-	-	es vaja	-	-	es vagen
perfet	-	-	s'hagi	-	-	s'hagin	... aponentat
	-	-	s'haja	-	-	s'hagen
plusquamperfet	-	-	s'hagués	-	-	s'haguessin	... aponentat
	-	-		-	-	s'haguessen
	-	-	s'haguera	-	-	s'hagueren
passat anterior perifràstic	-	-	es vagi haver	-	-	es vagin haver	... aponentat
	-	-	es vaja haver	-	-	es vagen haver

Paradigmes de flexió: aponento, s'aponenta, aponentem
Vocal rizotònica: /e/

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·nen·tar·se (5)
• Anagrames: anteposaren, aposentaren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB