anima

Potser volíeu: animà, ànima

Català

• Pronúncia: oriental /əˈni.mə/, occidental /aˈni.ma/
• Rimes: -ima
• Anagrames: aïnam, amaín, amaní, amina, maina, mania

Verb

a·ni·ma

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar

Llatí

• Pronúncia: /ˈa.nɪ.ma/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- («respirar»).

Nom

anima f. ‎(genitiu animae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	anima	animae
Vocatiu	anima	animae
Acusatiu	animam	animās
Genitiu	animae	animārum
Datiu	animae	animīs
Ablatiu	animā	animīs

1. aire

   Ex.: aqua, terra, anima et sol — (traducció:«L'aigua, la terra, l'aire i el sol.»)

2. alè

   Ex.: anima foetida — (traducció:«mal alè.»)

3. vida

   Ex.: Animam relinquam potius quam illas deseram — (traducció:«Abans perdria la vida que abandonar-los.»)

4. ànima

   Ex.: Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum — (traducció:«Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.»)