anima
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Verb[modifica]
a·ni·ma
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈa.nɪ.ma/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- («respirar»).
Nom[modifica]
anima f. (genitiu animae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | anima | animae |
Vocatiu | anima | animae |
Acusatiu | animam | animās |
Genitiu | animae | animārum |
Datiu | animae | animīs |
Ablatiu | animā | animīs |
- aire
- Ex.: aqua, terra, anima et sol — (traducció:«L'aigua, la terra, l'aire i el sol.»)
- alè
- Ex.: anima foetida — (traducció:«mal alè.»)
- vida
- Ex.: Animam relinquam potius quam illas deseram — (traducció:«Abans perdria la vida que abandonar-los.»)
- ànima
- Ex.: Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum — (traducció:«Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.»)