anima

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: animà, ànima


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·ni·ma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈa.nɪ.ma/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- («respirar»).

Nom[modifica]

anima f. ‎(genitiu animae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu anima animae
Vocatiu anima animae
Acusatiu animam animās
Genitiu animae animārum
Datiu animae animīs
Ablatiu animā animīs
  1. aire
    Ex.: aqua, terra, anima et sol — (traducció:«L'aigua, la terra, l'aire i el sol.»)
  2. alè
    Ex.: anima foetida — (traducció:«mal alè.»)
  3. vida
    Ex.: Animam relinquam potius quam illas deseram — (traducció:«Abans perdria la vida que abandonar-los.»)
  4. ànima
    Ex.: Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum — (traducció:«Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.»)