anima

Potser volíeu: animà, ànima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈni.mə/, occidental /aˈni.ma/
• Rimes: -ima

Verb

anima

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ni·ma (3)
• Anagrames: aïnam, amaín, amaní, amina, maina, mania

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.nɪ.ma/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- ‎(«respirar»).

Nom

anima f. ‎(genitiu animae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	anima	animae
Vocatiu	anima	animae
Acusatiu	animam	animās
Genitiu	animae	animārum
Datiu	animae	animīs
Ablatiu	animā	animīs

1. aire

   Aqua, terra, anima et sol.

   L'aigua, la terra, l'aire i el sol.

2. alè

   Anima foetida.

   Mal alè.

3. vida

   Animam relinquam potius quam illas deseram.

   Abans perdria la vida que abandonar-los.

4. ànima

   Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum.

   Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.