anima

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: animà, ànima


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əˈni.mə/, occidental /aˈni.ma/
  • Rimes: -ima

Verb[modifica]

anima

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de animar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb animar

Miscel·lània[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.nɪ.ma/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *anə- ‎(«respirar»).

Nom[modifica]

anima f. ‎(genitiu animae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu anima animae
Vocatiu anima animae
Acusatiu animam animās
Genitiu animae animārum
Datiu animae animīs
Ablatiu animā animīs
  1. aire
    Aqua, terra, anima et sol.
    L'aigua, la terra, l'aire i el sol.
  2. alè
    Anima foetida.
    Mal alè.
  3. vida
    Animam relinquam potius quam illas deseram.
    Abans perdria la vida que abandonar-los.
  4. ànima
    Animae obscura umbra opertae, imagines mortuorum.
    Les ànimes que viuen en la foscor són els esperits dels morts.