alè

Potser volíeu: ale, alé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əˈɫɛ/, balear /əˈɫə/, /əˈɫɛ/

Occidental: /aˈɫe/

• Rimes: -ɛ
• Parònim: al·lè
• Etimologia: Derivat de alenar.

Nom

alè m. ‎(plural alens)

1. Aire que surt per la boca o el nas com a conseqüència de la respiració.

   Jo què sabia d'alens que se trobaven, / de cabells que s'embullaven, / de mans i de perfums. (Antònia Font, Viure sense tu)

Variants

• alé (valencià)

Notes

En català septentrional s'usa en femení: una alè.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: frymë ^(sq)
• Alemany: Atem ^(de) m., Atemzug ^(de) m.
• Anglès: breath ^(en)
• Armeni: շունչ ^(hy) ‎(xuntx)
• Bretó: anal ^(br)
• Búlgar: вдишване ^(bg) n.
• Castellà: aliento ^(es)
• Esperanto: spiraĵo ^(eo)
• Finès: hengitys ^(fi)
• Francès: souffle ^(fr)
• Friülà: flât ^(fur) m.
• Gal·lès: anadl ^(cy) m. f.
• Grec: αναπνοή ^(el) f. ‎(anapnoí)
• Grec antic: πνοή ^(grc) f. ‎(pnoḗ)

• Hindi: दम ^(hi) m.
• Indonesi: napas ^(id)
• Italià: fiato ^(it) m.
• Japonès: 呼吸 ^(ja)
• Macedoni: здив ^(mk) m.
• Neerlandès: adem ^(nl) m.
• Noruec: åndedrag ^(no) n.
• Portuguès: fôlego ^(pt) m.
• Quítxua: sama ^(qu)
• Romanès: alenă ^(ro) f., suflu ^(ro) m.
• Rus: вздох ^(ru) m. ‎(vzdokh)
• Suec: andetag ^(sv) n.
• Turc: nefes ^(tr)
• Txec: dech ^(cs) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lè (2)
• Anagrama: ela ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB