anatema

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: anatemă


Català
[modifica]

Oriental: central /ə.nəˈtɛ.mə/, balear /ə.nəˈtə.mə/, /ə.nəˈtɛ.mə/
Occidental: /a.naˈte.ma/
  • Rimes: -ɛma
  • Etimologia: Del llatí anathēma, del grec antic ἀνάθεμα ‎(anáthema, «ofrena votiva»), format per ἀνά ‎(aná, «cap a, en direcció a») i una forma derivada de τίθημι ‎(títhēmi, «posar, col·locar»).

Nom[modifica]

anatema m. ‎(plural anatemes)

  1. Sentència canònica d’excomunió.
  2. Reprovació total.
  3. Maledicció sobrenatural.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·na·te·ma (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /a.naˈte.ma/
  • Etimologia: Del llatí anatema.

Nom[modifica]

a·na·te·ma m. ‎(plural anatemas)

  1. anatema


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /a.naˈtɛː.ma/
  • Etimologia: Del llatí anatema.

Nom[modifica]

a·na·tè·ma m. ‎(plural anatemi)

  1. anatema

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

Nom[modifica]

anatema n.

  1. forma vulgar de anathema


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom[modifica]

anatema f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de anatemă