anatema

Potser volíeu: anatemă

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nəˈte.mə/, occidental /a.naˈte.ma/
• Rimes: -ema
• Etimologia: Del llatí anathēma, del grec antic ἀνάθεμα ‎(anáthema, «ofrena votiva»), format per ἀνά ‎(aná, «cap a, en direcció a») i una forma derivada de τίθημι ‎(títhēmi, «posar, col·locar»).

Nom

anatema m. ‎(plural anatemes)

1. Sentència canònica d’excomunió.
2. Reprovació total.
3. Maledicció sobrenatural.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: anathema ^(en)
• Castellà: anatema ^(es)
• Francès: anathème ^(fr)
• Gallec: anatema ^(gl)
• Italià: anatema ^(it)
• Romanès: anatemă ^(ro) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·na·te·ma (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.naˈte.ma/
• Rimes: -ema
• Etimologia: Del llatí anatema.

Nom

anatema m. ‎(plural anatemas)

1. anatema

Miscel·lània

• Síl·labes: a·na·te·ma (4)

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.naˈtɛː.ma/
• Etimologia: Del llatí anatema.

Nom

anatema m. ‎(plural anatemi)

1. anatema

Miscel·lània

• Síl·labes: a·na·tè·ma (4)

Vegeu també

• Diccionari Treccani

Llatí

Nom

anatema n.

1. forma vulgar de anathema

Romanès

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

Nom

anatema

1. nominatiu i acusatiu definit singular de anatemă