ἀνάθεμα

De Viccionari


Grec antic
[modifica]

  • Pronúncia: /anaˈthema/
  • Etimologia: Del verb ἀνατίθημι ‎(anatíthēmi, «fer una ofrena votiva»), format pel prefix ἀνά ‎(aná, «cap a, en direcció a») i una forma derivada de τίθημι ‎(títhēmi, «posar, col·locar»); amb influència de l’hebreu חרם ‎(herem), que li va donar la connotació de «maledicció».

Nom[modifica]

ἀνάθεμα ‎(anátheman. ‎(genitiu ἀνάθεματος)

  1. anatema