Vés al contingut

ἀνάθεμα

De Viccionari

Grec antic

[modifica]
  • Pronúncia: /anaˈthema/
  • Etimologia: Del verb ἀνατίθημι (anatíthēmi, «fer una ofrena votiva»), format pel prefix ἀνά (aná, «cap a, en direcció a») i una forma derivada de τίθημι (títhēmi, «posar, col·locar»); amb influència de l’hebreu חרם (herem), que li va donar la connotació de «maledicció».

ἀνάθεμα (anáthema) n. (genitiu ἀνάθεματος)

  1. anatema