ἀνά

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Grec antic
[modifica]

  • Pronúncia: /aˈna/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *an- ‎(«situat a, cap a»).

Preposició[modifica]

ἀνά ‎(aná)

  1. (amb genitiu) a bord
    ἀνὰ νηός βαίνειν
    anà nēós baínein
    pujar a bord d'un vaixell
  2. (amb datiu) damunt, a sobre
    Κενταύρων ἀν’ ὄρος
    Kentaúrōn an’ óros
    damunt la muntanya dels centaures
  3. (amb acusatiu) envers, a
    ἀνὰ ποταμόν πλεῖν
    anà potamón pleîn
    riu amunt
  4. (amb acusatiu) al costat, durant, juntament, amb, alhora
    ἀνὰ νύκτα
    anà núkta
    durant la nit
  5. (amb acusatiu) per
    (afegiu el text en l'escriptura original)
    pel palau
  6. (amb acusatiu) (temps) cada
    ἀνὰ πᾶσαν ἡμέραν
    anà pâsan hēméran
    cada dia

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch,, 1956, p.39-40