anaia

Català

Verb

anaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de anar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de anar.

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.na.ja/
• Àudio: Sant Sebastià ^ⓘ

Nom

anaia anim.

1. germà
2. (biscaí) germà d’un home

Declinació

Nom comú animat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu anaia anaia anaiak Ergatiu anaiak anaiak anaiek Datiu anaiari anaiari anaiei Genitiu anaiaren anaiaren anaien Comitatiu anaiarekin anaiarekin anaiekin Benefactiu anaiarentzat anaiarentzat anaientzat Instrumental anaiaz anaiaz anaiez Partitiu anaiarik - - Prolatiu anaiatzat - - Causal anaiarengatik anaiarengatik anaiengatik Locatius Inessiu anaiarengan anaiarengan anaiengan Ablatiu anaiarengandik anaiarengandik anaiengandik Al·latiu anaiarengana anaiarengana anaiengana Terminatiu anaiarenganaino anaiarenganaino anaienganaino Al·l. direcional anaiarenganantz anaiarenganantz anaienganantz Gen. locatiu anaiarenganako anaiarenganako anaienganako

Relacionats

• neba (biscaí, germà d’una dona)