ambiente

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ambienté


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ambiente

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ambientar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ambientar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ambientar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ambientar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: am·bi·en·te (4)


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /amˈbjen.te/, meridional \amˈbjeŋ.te\
Americà: alt /amˈbjen.t(e)/, baix \amˈbjeŋ.te\, austral /amˈbjen.te/

Nom[modifica]

ambiente m. ‎(plural ambientes)

  1. ambient

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Verb[modifica]

ambiente

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb ambientar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb ambientar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb ambientar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: am·bien·te (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ambiente
  • ambiente. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].