ambiente

Potser volíeu: ambienté

Català

Verb

ambiente

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ambientar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ambientar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ambientar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ambientar.

Miscel·lània

• Síl·labes: am·bi·en·te (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /amˈbjen.te/, meridional \amˈbjeŋ.te\

Americà: alt /amˈbjen.t(e)/, baix \amˈbjeŋ.te\, austral /amˈbjen.te/

• Rimes: -ente
• Etimologia: Del llatí ambiens.

Nom

ambiente m. ‎(plural ambientes)

1. ambient

Sinònims

• entorno

Derivats

• ambiental
• ambientar
• ambientólogo

Compostos i expressions

• medio ambiente

Verb

ambiente

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb ambientar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb ambientar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb ambientar

Miscel·lània

• Síl·labes: am·bien·te (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ambiente
• ambiente. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].