ambient

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əm.biˈen/, balear /əm.biˈent/, /əm.biˈen/

Occidental: nord-occidental /am.biˈen/, valencià /am.biˈent/, /am.biˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí ambiens, procedent del verb ambire ‎(«envoltar, donar voltes»).

Nom

ambient m. ‎(plural ambients)

1. Aire que envolta un espai concret.

   L'ambient de l'habitació estava enrarit.

2. Conjunt de costums, d'esdeveniments, etc., entre els quals viu una persona o es produeix un fet, i que poden actuar sobre l'individu.

   A començaments del 1939 a Alemanya es podia notar l'ambient de preguerra.

Compostos i expressions

1. "el medi ambient"= la Terra

Sinònims

• entorn, món, escenari
• atmosfera, clima

Traduccions

Aire que envolta un espai concret

• Anglès: environment ^(en)
• Castellà: ambiente ^(es)

• Francès: ambiance ^(fr)
• Romanès: ambianță ^(ro) f.

Conjunt de costums, d'esdeveniments, etc.

• Anglès: environment ^(en)
• Castellà: ambiente ^(es), entorno ^(es)

• Francès: environnement ^(fr)

Verb

ambient

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ambientar

Miscel·lània

• Síl·labes: am·bi·ent (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeimnt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• ambient. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot