Vés al contingut

ambientar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /əm.bi.ənˈta/
Occidental:  nord-occidental /am.bi.enˈta/
valencià /am.bi.enˈtaɾ/, /am.bi.enˈta/

Verb[modifica]

ambientar trans., pron. ‎(pronominal ambientar-se)

  1. Situar en un entorn i una època concrets.
    L'autor va ambientar la novel·la en l'Anglaterra del segle XIX.
  2. Decorar una sala o donar-li caliu.
  3. Adaptar-se a un lloc.
    Fa dos dies que va arribar però encara no s'ha ambientat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: ambiento, ambienta, ambientem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: am·bi·en·tar (4)

Vegeu també[modifica]