alforre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈfɔ.rə/, occidental /aɫˈfo.re/
• Rimes: -ore
• Homòfon: alforra

Adjectiu

alforre m. ‎(femení alforra, plural invariable alforres)

1. (antic) Qui és lliure i abans esclau.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: horro ^(es), manumiso ^(es)
• Francès: libre ^(fr), affranchi ^(fr)
• Italià: liberto ^(it)
• Llatí: manumissus ^(la)

Verb

alforre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alforrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alforrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alforrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (vostè) de l'imperatiu del verb alforrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·for·re (3)
• Anagrama: florera

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot