Oriental:
/ə.firˈma/
Occidental:
nord-occidental /a.firˈma/
valencià /a.fiɾˈmaɾ/ , /a.fiɾˈma/
Rimes : -a(ɾ)
Homòfon : afirmà
Etimologia : Del llatí affirmare , format pel prefix ad- (« en direcció a » ) i el terme firmus (« fix, sense trontollar » ), és a dir, «deixar quelcom sense opció de vacil·lacions».
afirmar trans.
Dir que sí .
Establir un fet, la seva certesa.
Sostenir una frase, una opinió.
mostra ▼ Formes no normatives o col·loquials
mostra ▼ Formes compostes i perifràstiques
perfet
he
has
ha
hem
heu
han
... afirmat
havem
haveu
passat perifràstic
vaig
vas
va
vam
vau
van
... afirmar
vares
vàrem
vàreu
varen
plusquamperfet
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
... afirmat
passat anterior o perifràstic
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
... afirmat
vaig haver
vas haver
va haver
vam haver
vau haver
van haver
vares haver
vàrem haver
vàreu haver
varen haver
futur perfet
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
... afirmat
condicional perfet
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
... afirmat
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
passat perifràstic
vagi
vagis
vagi
vàgim
vàgiu
vagin
... afirmar
vaja
vages
vaja
vàgem
vàgeu
vagen
perfet
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
... afirmat
haja
hages
haja
hàgem
hàgeu
hagen
plusquamperfet
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin
... afirmat
haguesses
haguéssem
haguésseu
haguessen
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
passat anterior perifràstic
vagi haver
vagis haver
vagi haver
vàgim haver
vàgiu haver
vagin haver
... afirmat
vaja haver
vages haver
vaja haver
vàgem haver
vàgeu haver
vagen haver
Paradigmes de flexió: afirmo , afirma , afirmem