al·legar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əɫ.ɫəˈɣa/, /ə.ɫəˈɣa/, balear /əɫ.ɫəˈɣa/

Occidental: nord-occidental /aɫ.ɫeˈɣa/, /a.ɫeˈɣa/, valencià /aɫ.ɫeˈɣaɾ/, /a.ɫeˈɣaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: al·legà
• Etimologia: Del llatí allegare, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i el terme legis ‎(«llei»), és a dir, «exposar o citar la llei per a defensar-se», segle XIV.

Verb

al·legar trans.

1. Confirmar alguna cosa citant algun fet, autoritat o testimoni.
2. (dret) Portar l'advocat lleis, autoritat i raons en defensa del dret del seu client.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	al·legar			haver al·legat
gerundi	al·legant			havent al·legat
participi	al·legat, al·legada, al·legats, al·legades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	al·lego	al·legues	al·lega	al·leguem	al·legueu	al·leguen
	al·legue						val
	al·legui						sept
	al·leg			al·legam	al·legau		bal
imperfet	al·legava	al·legaves	al·legava	al·legàvem	al·legàveu	al·legaven
passat simple	al·leguí	al·legares	al·legà	al·legàrem	al·legàreu	al·legaren
futur	al·legaré	al·legaràs	al·legarà	al·legarem	al·legareu	al·legaran
condicional	al·legaria	al·legaries	al·legaria	al·legaríem	al·legaríeu	al·legarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	al·legui	al·leguis	al·legui	al·leguem	al·legueu	al·leguin
	al·legue	al·legues	al·legue			al·leguen	occ, bal
imperfet	al·legués	al·leguessis	al·legués	al·leguéssim	al·leguéssiu	al·leguessin
		al·leguesses		al·leguéssem	al·leguésseu	al·leguessen
	al·legàs	al·legassis	al·legàs	al·legàssim	al·legàssiu	al·legassin	bal
		al·legasses		al·legàssem	al·legàsseu	al·legassen	val, bal (1)
	al·legara	al·legares	al·legara	al·legàrem	al·legàreu	al·legaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	al·lega	al·legui	al·leguem	al·legueu	al·leguin
	–				al·legau		bal
	–		al·legue			al·leguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...al·legat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...al·legar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...al·legat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...al·legat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...al·legat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...al·legat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...al·legar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...al·legat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...al·legat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...al·legat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: al·lego, al·lega, al·leguem

Derivats

• al·legable
• al·legador

Relacionats

• al·legació
• al·legat

Sinònims

• afirmar, declarar

Traduccions

Confirmar

• Anglès: allege ^(en)
• Castellà: alegar ^(es)
• Francès: alléguer ^(fr)
• Italià: allegare ^(it)
• Llatí: adducere ^(la) pro se testimonium

Portar en defensa

• Anglès: allege ^(en)
• Castellà: alegar ^(es)
• Francès: alléguer ^(fr)
• Italià: allegare ^(it)
• Llatí: allegare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: al·le·gar (3)
• Anagrames: agrella, Aregall, graella, llagaré, llegara, llegarà, regalla, regallà

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: al·legar