adur

Català antic

• Etimologia: Del llatí addūcere.

Verb

adur

1. dur, portar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.dur/
• Àudio: Sant Sebastià ^ⓘ

Nom

adur inan.

1. (biscaí) baba
2. (guipuscoà) destí, sort

Declinació

Nom comú inanimat en consonant Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu adur adurra adurrak Ergatiu adurrek adurrak adurrek Datiu adurri adurrari adurrei Genitiu adurren adurraren adurren Comitatiu adurrekin adurrarekin adurrekin Benefactiu adurrentzat adurrarentzat adurrentzat Instrumental adurrez adurraz adurrez Partitiu adurrik - - Prolatiu adurtzat - - Causal adurrengatik adurrarengatik adurrengatik Locatius Inessiu adurretan adurrean adurretan Ablatiu adurretatik adurretik adurretatik Al·latiu adurretara adurrera adurretara Terminatiu adurretaraino adurreraino adurretaraino Al·l. direcional adurretarantz adurrerantz adurretarantz Gen. locatiu adurretako adurreko adurretako

Sinònims

• (baba) lerde
• (destí) patu, zori