Vés al contingut

adir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /əˈði/
Occidental:  nord-occidental /aˈði/
valencià /aˈðiɾ/, /aˈði/

Verb

[modifica]

adir trans.

  1. (dret) Acceptar o admetre una herència.

Conjugació

[modifica]
  • Només s'usa en infinitiu.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

adir

  1. Forma de l'infinitiu adir-se.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí adīre.

Verb

[modifica]

adir

  1. adir (prendre possessió d’una herència)
  2. dirigir-se, atènyer un fi.

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DCVB

Castellà

[modifica]
Peninsular: \aˈðiɾ\
Americà: alt /aˈdiɾ/, baix \aˈðiɾ\

Verb

[modifica]

adir ‎(defectiu)

  1. adir

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: a·dir (2)