adir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əˈði/

Occidental: nord-occidental /aˈði/, valencià /aˈðiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: [1] Del llatí adire. [2] Del prefix a- i dir, calc del llatí addīcere.

Verb

adir trans.

1. Acceptar o admetre una herència.

Conjugació

• Només s'usa en infinitiu. Antigament es conjugava segons el model del verb servir.

Traduccions

Traduccions: adir

• Castellà: adir ^(es)

• Llatí: haereditatem adire ^(la)

Verb

adir pron. ‎(pronominal adir-se)

1. infinitiu de adir-se

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dir (2)
• Anagrames: àrid, dirà, radi, raid

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈðiɾ\

Americà: alt /aˈdiɾ/, baix \aˈðiɾ\

• Etimologia: Del llatí adire.

Verb

a·dir ‎(defectiu)

1. adir