adir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /əˈði/
Occidental: nord-occidental /aˈði/, valencià /aˈðiɾ/

Verb[modifica]

adir trans.

  1. (dret) Acceptar o admetre una herència.

Conjugació[modifica]

  • Només s'usa en infinitiu.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

adir

  1. forma de l'infinitiu adir-se

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí adīre.

Verb[modifica]

adir

  1. adir (prendre possessió d’una herència)
  2. dirigir-se, atènyer un fi.

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Castellà
[modifica]

Peninsular: \aˈðiɾ\
Americà: alt /aˈdiɾ/, baix \aˈðiɾ\

Verb[modifica]

adir ‎(defectiu)

  1. adir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·dir (2)