adís

Català

Verb

adís

1. (valencià, seguit de pronom) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb adir-se.

Variants

• adigues

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dís (2)

Català antic

Verb

adís

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de adir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de adir

Variants

• adira