acollonar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ə.ku.ʎuˈna/, balear /ə.ko.ʎoˈna/, /ə.ku.ʎuˈna/
Occidental: nord-occidental /a.ko.ʎoˈna/, valencià /a.ko.ʎoˈnaɾ/

Verb[modifica]

a·co·llo·nar trans.

  1. (vulgarisme) forma alternativa de acollonir
  2. (pronominal, dialectal) Enganyar, burlar-se'n.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: acollono, acollona, acollonem
Vocal rizotònica: /o/

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /a.ko.ʎoˈnaɾ/, meridional /a.ko.ʝoˈnaɾ/
Americà: alt /a.k(o).ʝoˈnaɾ/, baix /a.ko.ʝoˈnaɾ/, austral \a.ko.ʒoˈnaɾ\

Verb[modifica]

a·co·llo·nar trans. ‎(present acollono, passat acolloné, futur acollonaré)

  1. (col·loquial) acollonir

Sinònims[modifica]