abundo

Català

Verb

abundo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abundar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abundar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abundar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bun·do (3)
• Heterograma de 6 lletres (abdnou)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \aˈβun.do\, meridional \aˈβuŋ.do\

Americà: alt /aˈbun.do/, baix \aˈβuŋ.do\, austral \aˈβun.do\

• Rimes: -undo

Verb

abundo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abundar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈbʊn.doː/
• Etimologia: Del prefix ab- i undō.

Verb

abundō ‎(1a present^?), abundās ‎(2a present), abundāre ‎(infinitiu), abundāvī ‎(perfet), abundātum ‎(supí)

1. sobreeixir, inundar, excedir, abundar

Derivats

abundāns abundanter abundantia abundātiō

abundātus abundus exabundō superabundō