Vés al contingut

abundo

De Viccionari

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

abundo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abundar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abundar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abundar.

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional \aˈβun.do\, meridional \aˈβuŋ.do\
Americà: alt /aˈbun.do/, baix \aˈβuŋ.do\, austral \aˈβun.do\

Verb

[modifica]

abundo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abundar

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /aˈbʊn.doː/
  • Etimologia: Del prefix ab- i undō.

Verb

[modifica]

abundō ‎(1a present?), abundās ‎(2a present), abundāre ‎(infinitiu), abundāvī ‎(perfet), abundātum ‎(supí)

  1. sobreeixir, inundar, excedir, abundar

Derivats

[modifica]