abundo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·bun·do

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abundar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abundar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abundar


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

a·bun·do

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abundar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

abundō ‎(1a present?), abundās ‎(2a present), abundāre ‎(infinitiu), abundāvī ‎(perfet), abundātum ‎(supí)

  1. sobreeixir, inundar, excedir, abundar

Derivats[modifica]