absent

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /əpˈsen/
balear /əpˈsent/, /əpˈsen/
Occidental:  nord-occidental /apˈsen/
valencià /apˈsent/, /apˈsen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí absēte(m), acusatiu de absēns, participi de absum ‎(«estar distant, allunyat»), segle XIV.

Adjectiu[modifica]

absent inv. ‎(plural absents)

  1. Que no està present en un lloc.
  2. Que no està atent a la situació present.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

absent

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de absentar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

absent

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de absentar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de absentar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de absentar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de absentar


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈæb.sn̩t/ àudio (EUA) 

Adjectiu[modifica]

absent ‎(comparatiu absenter, superlatiu absentest)

  1. absent

Verb[modifica]

absent ‎(3a persona singular present absents, gerundi absenting, passat i participi absented)

  1. absentar-se