absent

Català

• Anagrames: abstén, basten, besant, sabent

Verb

ab·sent

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de absentar

Català medieval

Verb

absent

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de absentar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de absentar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de absentar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de absentar

Anglès

• Pronúncia: /ˈæb.sn̩t/

  àudio (EUA)

Adjectiu

absent ‎(comparatiu absenter, superlatiu absentest)

1. absent

Verb

absent ‎(3a persona singular present absents, gerundi absenting, passat i participi absented)

1. absentar-se