absens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈap.sɛns/
• Etimologia: Del participi del verb absum

Adjectiu

absēns m. f. n. ‎(genitiu absēntis)

1. absent

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	absēns			absēntēs	absēntia
Vocatiu	absēns			absēntēs	absēntia
Acusatiu	absēntem	absēns		absēntēs	absēntia
Genitiu	absēntis			absēntium
Datiu	absēntī			absēntibus
Ablatiu	absēntī			absēntibus