abjures

Potser volíeu: abjurés

Català

Verb

abjures

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de abjurar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb abjurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·ju·res (3)
• Heterograma de 7 lletres (abejrsu)

Anglès

• Pronúncia ^(AFI): /əbˈdʒʊəz/

Verb

abjures

1. tercera persona del singular (he, she, it) del present de abjure