abjure

Català

Verb

abjure

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abjurar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abjurar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abjurar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abjurar

Anglès

• Pronúncia: /æbˈdʒʊɹ/ àudio (EUA) ^ⓘ

Verb

abjure ‎(3a persona singular present abjures, gerundi abjuring, passat i participi abjured)

1. abjurar