Vés al contingut

abjure

De Viccionari

Català[modifica]

Verb[modifica]

abjure

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abjurar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abjurar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abjurar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb abjurar

Anglès[modifica]

  • Pronúncia: /æbˈdʒʊɹ/ àudio (EUA) 

Verb[modifica]

abjure ‎(3a persona singular present abjures, gerundi abjuring, passat i participi abjured)

  1. abjurar