Vés al contingut

abjurar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /əb.ʒuˈɾa/
Occidental:  nord-occidental /ab.d͡ʒuˈɾa/
valencià /ab.d͡ʒuˈɾaɾ/, /ab.d͡ʒuˈɾa/

Verb

[modifica]

abjurar trans., intr.

  1. Desdir-se, retractar-se solemnement i amb jurament d'un error o heretgia.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: abjuro, abjura, abjurem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1