abjurar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əb.ʒuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /ab.d͡ʒuˈɾa/
	valencià /ab.d͡ʒuˈɾaɾ/, /ab.d͡ʒuˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: abjurà
• Etimologia: Del llatí abjūrāre.

Verb

abjurar trans., intr.

1. Desdir-se, retractar-se solemnement i amb jurament d'un error o heretgia.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	abjurar			haver abjurat
gerundi	abjurant			havent abjurat
participi	abjurat, abjurada, abjurats, abjurades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abjuro	abjures	abjura	abjurem	abjureu	abjuren
	abjure						val
	abjuri						sept
	abjur				abjurau		bal, alg
				abjuram			bal
imperfet	abjurava	abjuraves	abjurava	abjuràvem	abjuràveu	abjuraven
passat simple	abjurí	abjurares	abjurà	abjuràrem	abjuràreu	abjuraren
futur	abjuraré	abjuraràs	abjurarà	abjurarem	abjurareu	abjuraran
condicional	abjuraria	abjuraries	abjuraria	abjuraríem	abjuraríeu	abjurarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abjuri	abjuris	abjuri	abjurem	abjureu	abjurin
	abjure	abjures	abjure			abjuren	occ, bal
imperfet	abjurés	abjuressis	abjurés	abjuréssim	abjuréssiu	abjuressin
		abjuresses		abjuréssem	abjurésseu	abjuressen
	abjuràs	abjurassis	abjuràs	abjuràssim	abjuràssiu	abjurassin	bal
		abjurasses		abjuràssem	abjuràsseu	abjurassen	val, bal (1)
	abjurara	abjurares	abjurara	abjuràrem	abjuràreu	abjuraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	abjura	abjuri	abjurem	abjureu	abjurin
	–				abjurau		bal, alg
	–		abjure			abjuren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				abjuràvom	abjuravo		centr, n-occ
	abjuravi						sept
	abjuraia	abjuraies	abjuraia	abjuràiem	abjuràieu	abjuraien	n-occ
condicional	abjurariva	abjurarives	abjurariva	abjurarívem	abjuraríveu	abjurariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abjuro	abjuros	abjuro	abjureguem	abjuregueu		n-occ
imperfet	abjuressi		abjuressi				sept, alg
	abjuressa						centr, n-occ
	abjureguessa	abjureguesses	abjuregués	abjureguéssom	abjureguéssou	abjureguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... abjurat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... abjurar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... abjurat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... abjurat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... abjurat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... abjurat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... abjurar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... abjurat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... abjurat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... abjurat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: abjuro, abjura, abjurem

Traduccions

Traduccions

• Alemany: abschwören ^(de)
• Anglès: abjure ^(en)
• Castellà: abjurar ^(es)
• Francès: abjurer ^(fr)
• Italià: abbiurare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·ju·rar (3)
• Anagrames: burjara, burjarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1