Viccionari:Organització d'un diccionari

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca

Aquesta pàgina és informativa sobre l'organització d'un diccionari i les parts de que consta, segons les pràctiques habituals, així com la nomenclatura usada en lexicografia. Per la norma d'estil sobre com s'organitza el Viccionari vegeu Viccionari:Llibre d'estil, tanmateix s'indiquen les equivalències entre el Viccionari i un diccionari tradicional.

A banda d'una introducció, guia d'ús, seccions amb informació gramatical i annexos, el cos principal d'un diccionari té bàsicament la següent estructura.

  • article
    • capçalera
      • entrada
      • informació morfològica
        • informació gramatical: categoria, gènere, nombre, tipus de verb
        • informació flexional
      • transcripció fonètica
      • informació etimològica
    • cos
      • accepcions
        • marca
        • definició o remissió sinonímica
        • exemples
      • subentrades o infralemes: sintagmes travats, frases fretes, locucions
      • variants
      • derivats
      • sinònims i antònims

Cada article consta d'una capçalera, amb l'entrada i una breu informació per situar-la gramaticalment, i el cos de l'article. En el Viccionari un article és una pàgina de l'espai principal.

Una capçalera està formada per l'entrada i la informació morfològica. Pot incloure també la transcripció fonètica i la informació etimològica o bé aquestes poden tenir una secció pròpia. La capçalera indica un conjunt indissoluble d'entrada, categoria gramatical i paradigma de flexió que encapçala les diverses informacions que s'hi refereixen.

L'entrada, dins de la capçalera, és el mot o locució de referència, és allò que cerquem en un diccionari. Normalment s'escriu en negreta. En el Viccionari l'entrada és el títol de l'article i s'inclou destacat en cada capçalera corresponent a diferents llengües, categories gramaticals o paradigmes de flexió.

Poden existir subentrades per sintagmes travats, frases fetes o locucions que inclouen l'entrada. Les subentrades mostren les combinacions lèxiques amb un significat opac no deduïble directament del significat dels seus components. En el Viccionari, quan una locució es comporta sintàcticament com un únic mot s’afegeix com una nova entrada amb una remissió en l’entrada que constitueix el seu nucli.

La informació morfològica inclou, dins de la capçalera, la informació gramatical (categoria gramatical, gènere, nombre, tipus de verb) i la informació flexional (sèrie de formes corresponents a l'entrada). La informació gramatical es diferencia tipogràficament de l'entrada i la informació flexional sol anar entre parèntesis.

Les accepcions són els diversos significats que té l'entrada indicada en la capçalera. Acostumen a estar numerades. Cada accepció pot constar d'una marca seguida d'una definició descriptiva amb exemples o d'una remissió sinonímica.

La marca delimita l'àmbit temàtic, zona geogràfica o restricció temporal d'una definició. Poden ser marques valoratives (en sentit figurat, especialment), marques d'ús (arcaic, obsolet, popularment, vulgarment) o patró sintàctic (per a la interpretació de la definició). En el Viccionari s’utilitza la plantilla:marca.

Una remissió s’utilitza en sinònims per dirigir al lector a l’entrada principal. En el Viccionari s’utilitzen remissions sinonímiques, de formes a lemes i en traduccions. La remissió pot anar acompanyada d’una glossa per delimitar el sentit.

La glossa és un sintagma explicatiu que situa el lema en un context més explícit que la marca. És un apunt del sentit o una reducció del significat d'una accepció. Pot usar-se amb una remissió o una traducció per indicar a quina accepció fa referència.

Els exemples mostren l’ús d’una accepció, i són el testimoni documental quan són extrets d’un corpus. Solen anar en cursiva o amb lletra més petita o introduïts per un símbol tipogràfic.

Les variants són canvis formals d’un lema amb una ortografia alternativa o canvis menors en l’estructura d’una locució.

Els derivats són lemes formats per un procés derivatiu sistemàtic sense cap fenomen de lexicalització no previst. En el cas de mots derivats d’una llengua a una altra s’anomenen descendents.

L'arbre de camp és una estructura interna que delimita l’abast temàtic i permet classificar-ne els termes. En el Viccionari s’utilitzen les categories a peu de pàgina.

Mostra de l’organització[modifica]