glossa

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ˈɡɫɔ.sə/
Occidental: nord-occidental /ˈɡɫɔ.sa/, valencià /ˈɡɫɔ.sa/, /ˈɡɫɔ.sɔ/
  • Rimes: -ɔsa
  • Etimologia: Cultisme del llatí glossa introduït per Pompeu Fabra substituint el patrimonial glosa.

Nom[modifica]

glos·sa f. ‎(plural glosses)

  1. Explicació del sentit d’un mot.
  2. Composició poètica amb amplificacions dels versos d’una estrofa.
  3. (llengües de signes) Denominació d’un signe amb la paraula de la llengua oral més propera, en versaleta.

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɡlɔs.sa/
  • Etimologia: Del grec antic γλῶσσα ‎(glôssa).

Nom[modifica]

glossa f. ‎(genitiu glossae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu glossa glossae
Vocatiu glossa glossae
Acusatiu glossam glossās
Genitiu glossae glossārum
Datiu glossae glossīs
Ablatiu glossā glossīs
  1. glossa

Derivats[modifica]