estrofa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /əsˈtɾɔ.fə/

Occidental: nord-occidental /esˈtɾɔ.fa/, valencià /esˈtɾɔ.fa/, /esˈtɾɔ.fɔ/

• Rimes: -ɔfa
• Etimologia: Del llatí stropha, segle XIX, i aquest del grec antic στροφή ‎(strophḗ, «volta»).

Nom

estrofa f. ‎(plural estrofes)

1. Conjunt de versos que segueixen un patró mètric determinat; qualsevol de les parts simètricament iguals a les altres de què consta una oda o cançó.
2. Pervers.
3. Astut.

Traduccions

Conjunt de versos

• Alemany: Strophe ^(de)
• Anglès: strophe ^(en)
• Castellà: estrofa ^(es)
• Eslovac: strofa ^(sk) f., sloha ^(sk) f.

• Francès: strophe ^(fr), stance ^(fr)
• Italià: stroffa ^(it)
• Llatí: stropha ^(la), strophe ^(la)
• Portuguès: estrofe ^(pt) f.

Pervers

• Anglès: villain ^(en)
• Castellà: bellaco ^(es), malandrín ^(es)
• Francès: coquin ^(fr), méchant ^(fr)

• Italià: briccone ^(it), comettimale ^(it)
• Llatí: versutus ^(la), vafer ^(la)

Astut

• Castellà: tuno ^(es), tunante ^(es), pícaro ^(es)
• Italià: birbante ^(it)

• Llatí: astutus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tro·fa (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeforst)
• Anagrames: aforest, estofar, foteràs, soferta

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /esˈtɾo.fa/, meridional /ehˈtɾo.fa/

Americà: alt /esˈt͡so.f(a)/, baix /ehˈtɾo.fa/

• Rimes: -ofa

Nom

estrofa f. ‎(plural estrofas)

1. estrofa (part d'una composició poètica)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tro·fa (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeforst)