méchant
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Francès[modifica]
- Pronúncia: /me.ʃɑ̃/
àudio - Etimologia: Del francès antic mescheant («esdevingut dolent»), format per la unió de mal i chance.
- Pronúncia: /me.ʃɑ̃/
Adjectiu[modifica]
méchant m. (femení méchante, plural masculí méchants, plural femení méchantes)
- dolent, malvat, irascible, malcarat, entremaliat
- -Innès : Je vous le dirai plus tard. Moi, je suis méchante : ça veut dire que j’ai besoin de la souffrance des autres pour exister.[1]—«Innès, us ho diré més endavant. Jo sóc dolenta, això vol dir que tinc necessitat del patiment dels altres per existir.»
- -C’est un méchant enfant.—«És un nen entremaliat.»
- -C’est un chien méchant, on ne peut se fier.—«És un gos dolent, no se'n pot confiar.»
- mal
- -Après le souper elle joua au quinze, elle perdit de mauvaise grâce, paya de plus mauvaise grâce encore, et se coucha de fort méchante humeur.[2]—«Després del sopar ella jugà al quinze, perdé de mala manera, pagà encara amb més mala gràcia i es ficà al llit encara de més mal humor.»