méchant

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /me.ʃɑ̃/
    àudio
  • Etimologia: Del francès antic mescheant («esdevingut dolent»), format per la unió de mal i chance.

Adjectiu[modifica]

méchant m. ‎(femení méchante, plural masculí méchants, plural femení méchantes)

  1. dolent, malvat, irascible, malcarat, entremaliat
    -Innès : Je vous le dirai plus tard. Moi, je suis méchante : ça veut dire que j’ai besoin de la souffrance des autres pour exister.[1]—«Innès, us ho diré més endavant. Jo sóc dolenta, això vol dir que tinc necessitat del patiment dels altres per existir.»
    -C’est un méchant enfant.—«És un nen entremaliat.»
    -C’est un chien méchant, on ne peut se fier.—«És un gos dolent, no se'n pot confiar.»
  2. mal
    -Après le souper elle joua au quinze, elle perdit de mauvaise grâce, paya de plus mauvaise grâce encore, et se coucha de fort méchante humeur.[2]—«Després del sopar ella jugà al quinze, perdé de mala manera, pagà encara amb més mala gràcia i es ficà al llit encara de més mal humor.»

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Jean-Paul Sartre, Huis clos, 1944, 5, p. 144
  2. Pierre-François Godard de Beauchamps, Funestine, dans Le Cabinet des fées, ou collection choisie des contes des fées, et autres contes merveilleux, vol. 31, 1786, p. 35