Thor

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈtor/, /ˈθɔr/ (vegeu les notes)
  • Etimologia: En darrera instància del nòrdic antic Þórr.

Nom propi[modifica]

Thor m.

  1. (mitologia nòrdica) Déu armat amb un martell que es llança associat als trons, llamps, tempestes i arbres sagrats.

Notes[modifica]

  • En nòrdic antic es pronunciava /ˈθoːrː/, en islandès és /ˈθouːr/ i en anglès és un mot heretat /ˈθɔɹ/.
  • En danès es pronuncia /ˈtoːr/, en noruec /ˈtuːr/, i és més habitual la grafia Tor. Modernament s’usa també com a prenom.
  • En llatí medieval es va adaptar a /ˈto.rus/
  • En català varia entre una pronúncia a l’anglesa, a partir dels personatges de ficció en films, i una pronúncia a la danesa més adaptada a les llengües nòrdiques i al llatí medieval.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: hort (alfagrama)

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: RU /ˈθɔː/, EUA /θɔɹ/
  • Àudio: RU
  • Etimologia: Del nòrdic antic Þórr.

Nom propi[modifica]

Thor

  1. (mitologia nòrdica) Thor
  2. Prenom masculí

Vegeu també[modifica]


Danès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈtoːr/
  • Etimologia: Del nòrdic antic Þórr.

Nom propi[modifica]

Thor

  1. (mitologia nòrdica) Thor
  2. Prenom masculí

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]


Noruec
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈtuːr/
  • Etimologia: Del nòrdic antic Þórr.

Nom propi[modifica]

Thor

  1. Prenom masculí

Variants[modifica]

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]