Iuppiter

Llatí

• Etimologia: Del protoitàlic "*djous patēr" («déu pare») i el primer component procedeix de l'arrel protoindoeuropea *dyew- («brillant, lluminós»).

Nom propi

Iuppiter m. ‎(genitiu Iovis)

1. Júpiter, déu de la religió romana.
2. (en poesia) el cel

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Iuppiter	Iovēs
Vocatiu	Iuppiter	Iovēs
Acusatiu	Iovem	Iovēs
Genitiu	Iovis	Iovum
Datiu	Iovī	Iovibus
Ablatiu	Iove	Iovibus

Derivats

• diēs Iovis
• iovialis

Variants

• Juppiter